Una criatura seductora i poc coneguda. Com poc conegut és el medi en el què habita. Aquests peixos han inspirat nombroses llegendes en què es barregen la por i la fascinació. Moltes vegades les pel·lícules ens presenten aquests animals com monstres cruels i insaciables. Però, són realment mereixedors de tan mala fama?
Els taurons són peixos quasi exclusivament marins. El seu esquelet és cartilaginós. Les aletes són rígides i pràcticament immòbils. La boca està situada en posició ventral, i darrere el cap presenten 5 fenedures branquials (en algun cas 6 o 7).
Fa 400 milions d’anys ja hi havia taurons que nedaven en les aigües dels oceans, molt abans que els primers vertebrats colonitzessin la terra ferma. La major part dels fòssils de taurons trobats són dents , ja que aquestes són objectes durs i resistents , de naturalesa òssia. L’esquelet, en canvi, que és de cartílag, no es conserva bé.
Un dels taurons més primitius és el Cladoselache. Era un nedador molt potent i presentava una bona dentadura.
Dibuix d’un exemplar de tauró Cladoselache http://comenius.susqu.edu/biol/202/manual/animal-manual/laboratory_3.htm
Fa entre 10 i 25 milions d’anys va viure el gegantí Carcharodon megalodon, un parent proper de l’actual tauró blanc (Carcharodon carcharias). Les dents fòssils de Carcharodon megalodon superen els 15 cm. Això fa pensar que la seva obertura bucal podia fer uns 2 metres i que hauria pogut mesurar entre 15 i 18 metres de llargada.
|
IDENTIFICACIÓ I CLASSIFICACIÓ
(info llibre guia pag. 92)
La classificació i descripció de les aproximadament 350 espècies actuals de taurons es basa en la taxonomia, ciència que utilitza les característiques morfològiques per agrupar les espècies que estan emparentades entre si. Els primers taxònoms com Linneo (1707-1778), no tenien un gran coneixement de les relacions evolutives entre organismes i normalment utilitzaven les característiques superficials per formar aquests grups. Els taxònoms moderns utilitzen les característiques comunes que han aparegut al llarg de la historia evolutiva dels taurons, com per exemple el sistema d’unió de la mandíbula superior amb el crani o la disposició de les dents. Degut a que aquests trets no poden observarse molt fàcilment en els animals vius, les claus de les que disposem per la identificació de la majoria d’organismes encara es basen àmpliament en característiques externes que poden observar-se o mesurar-se amb relativa facilitat. Però aquestes característiques no sempre tenen realment una importància evolutiva.
Al llarg dels anys Les característiques (falta acabar de posar info.)
